Quan dissenyes un procés, el penses per funcionar.

El construeixes per respondre al client.
L’optimitzes.
El mesures.

I funciona.

Però amb el temps passa una cosa.

Apareixen petites ineficiències.
Un ajust aquí.
Un pedaç allà.
Una excepció que es queda.

I ningú el redissenya.
Només s’hi adapta.

Fins que el procés continua en marxa,
però ja no és net.

Hi ha fugues.

Petites.
Constants.
Normalitzades.

No fan soroll.
No bloquegen la producció.
No provoquen una crisi immediata.

Però cada dia perds una mica.

I mentre això passa,
tu estàs ocupat resolent urgències.

Contractant.
Reorganitzant torns.
Apagant focs.
Anant a reunions.

Tothom t’ha dit que hi ha una fuga.
Però no la veus.

No perquè no existeixi.
Sinó perquè no estàs mirant allà.

I el cost no és visible al final del dia.
És acumulatiu.

El problema no és la manca d’esforç.
És la manca de revisió estructural.

Quan un sistema porta anys funcionant,
no sol fallar de cop.

Es desgasta en silenci.

I moltes empreses no perden diners per decisions grans.
Els perden per allò que ja han deixat de qüestionar.

Potser la pregunta no és
què més has de fer.

Potser és què estàs deixant escapar mentre mires a una altra banda.