Hi ha un moment molt concret a les empreses que sovint passa desapercebut.

El dia que algú de l’equip deixa de dir el que veu.

Potser era una millora.
Potser una manera més simple de fer una feina.
Potser un problema que es repeteix cada setmana.

Ho diu una vegada.
Potser dues.

La resposta sol ser ràpida.

“Ara no tenim temps.”
“Això sempre s’ha fet així.”
“Ja ho mirarem.”

I aparentment no passa res.

La feina continua.
La producció no s’atura.
El client segueix arribant.

Però a partir d’aquell moment passa una altra cosa.

La persona deixa de dir-ho.
No insisteix.
Fa la seva feina.
Segueix instruccions.
I es guarda el que sap.

Simplement deixa d’aportar.

L’empresa continua funcionant, però ha perdut una de les seves fonts de millora més valuoses.

L’escolta activa no és una qüestió de clima laboral.
És una de les palanques d’innovació més infrautilitzades de moltes empreses.

Moltes de les millores que fan avançar una empresa neixen just al lloc on la feina hi passa cada dia.