Quan el problema canvia de nom, però no de lloc 📍

Si un problema fa anys que existeix,
no es resoldrà en quatre setmanes.

I no ho dic per desmotivar.
Ho dic perquè és honest.

A moltes empreses els passa el mateix:
el problema canvia de nom, però no de lloc.

Avui és un projecte que no avança.
Demà, un procés que existeix però que ningú segueix.
D’aquí uns mesos, un equip cansat.
I al fons de tot plegat, una decisió que es torna a posposar.

Es fan accions.
S’implementen coses.
S’intenta “millorar”.
Però l’arrel continua intacta.

Quan una situació porta anys així,
no necessita anar més ràpid.
Necessita deixar de jugar a la partida d’anar sempre darrere. 🔁

Sortir del dia a dia prou estona
per mirar què està fent que tot es repeteixi.
No el símptoma d’avui,
sinó la lògica que fa que demà torni a passar el mateix.

Per què costa veure-ho des de dins?

No és perquè no hi hagi capacitat,
sinó perquè ho estàs intentant arreglar
amb el mateix ritme, la mateixa pressió
i els mateixos equilibris
que ho han mantingut així durant anys.

Si continues gestionant-ho des de l’urgència,
no li diguis transformació.
Digue-li: aguantar una mica més.⏳

Perquè arriba un punt
en què deixar de repetir
vol dir incorporar una mirada externa
que t’ajudi a veure
allò que des de dins costa tant de mirar.

Un cop ho veus,
la transformació ja no és una qüestió de voluntat,
sinó de temps.

I perquè els processos de transformació no són lineals,
tenir algú al costat
fa possible sostenir-los en el temps
i poder integrar els canvis amb tranquil·litat.